Aterres a Eivissa. Segurament vols agafar la maleta i ficar-te al mar directament. Però abans de començar a buscar taxis sota un sol de justícia, convé tenir clares quatre coses pràctiques de com funciona l’illa en el dia a dia. Res de complicacions innecessàries.
Moneda i formes de pagament
Funcionem amb euros. Gairebé tothom accepta targeta. Fins i tot per pagar un cafè desastrós de 2,50 euros en un quiosc despistat a prop de Ses Salines.
Llavors és quan et confies i te n’adones que necessites portar efectiu a la butxaca, sobretot perquè el conductor del bus L10 que baixa de l’aeroport odia els datàfons i la cobertura de les màquines de targeta sol caure misteriosament depenent del poble on siguis. Si et quedes sense diners, evita els caixers grocs d’Euronet que inunden les zones de festa. Et cobraran una comissió completament absurda per treure els teus propis bitllets. Busca una sucursal bancària de les de sempre.
El servei postal
Encara queda gent que envia postals. L’oficina central de Correus d’Eivissa ciutat tanca a les dues de la tarda en punt. Els dilluns la cua de turistes i locals literalment surt per la porta.
Fes-ho fàcil i entra a un estanc. Busca el rètol marró antic a la façana. Allà et vendran el segell de 0,53 euros que necessites per enviar una carta a qualsevol lloc d’Europa juntament amb un encenedor de plàstic o un bitllet d’autobús de línia.
L’aigua de l’aixeta
L’aigua de l’aixeta és tècnicament potable. Ningú se la beu. El gust tira enrere.
Els que vivim aquí sortim del supermercat carregant garrafes de vuit litres de la marca que estigui d’oferta aquell dimarts. Als restaurants no existeix el concepte de la gerra d’aigua de franc a la taula que et posarien a França. Has de demanar una ampolla d’aigua mineral. Et cobraran 3 o 4 euros de mitjana i el cambrer preguntarà com la vols. Demana-la freda sempre.
Les llengües de l’illa
El català en la seva variant eivissenca és la llengua pròpia. Tothom parla castellà. Ho notaràs ràpidament als rètols oficials de la carretera que indiquen Eivissa en lloc de la versió en castellà.
A l’estiu la realitat canvia completament als carrers de Sant Antoni perquè els cambrers es dirigiran a tu en anglès per pur instint de supervivència davant l’allau de gent demanant cerveses alhora. A l’agost sentiràs moltíssim italià si camines per Platja d’en Bossa.
Una mica de català bàsic
No fa falta matricular-se a cap curs intensiu per demanar el dinar. Un “bon dia” ràpid quan entres a un forn de pa funciona millor que un hola genèric. Quan et portin el menjar a taula et diran “bon profit”. Contesta amb un gràcies. I saber dir “on és” et traurà d’una bona pèrdua de temps quan estiguis donant voltes pel laberint de carrers empedrats de Dalt Vila buscant una adreça concreta a trenta-cinc graus a l’ombra.