Eivissa té moltes coses bones i els museus no són una d’elles. Si busques la típica agenda d’exposicions de Barcelona t’emportaràs una decepció ràpida en sortir de l’aeroport. Però hi ha quatre llocs concrets que justifiquen allunyar-se una estona de la sorra. Són petits. Es veuen en menys d’una hora. I anar allà et dona el context exacte per entendre com era la vida aquí abans dels macroclubs i l’arribada massiva de iots.
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera
Pujar a Dalt Vila a ple agost al migdia és un error de principiant. Fes-ho a les nou del matí. Ves directe a la Plaça de la Catedral número 3 on trobaràs l’edifici principal. Els fenicis van fundar aquest assentament fa moltíssim temps i hi van deixar rastre. A dins veuràs les figuretes del déu Bes que van treure d’una cova del nord, al costat d’àmfores comercials que encara tenen incrustacions de sal. L’entrada costa 2,40 euros. Una xifra ridícula si penses en tot el material que han recuperat del fons de l’aigua al llarg d’anys de busseig gairebé manual.
Museu Monogràfic des Puig des Molins
El tens a vuit minuts caminant des del port pujant pel carrer Via Romana. Aquesta és la necròpolis púnica més intacta de la Mediterrània. Aquí enterraven els morts. El museu està dedicat només a les peces trobades en aquestes tombes i destaquen uns collars de pasta de vidre d’un color molt viu. La capella d’Isis demostra que tenien tractes directes amb la cultura egípcia. Després de la part tancada pots sortir a caminar pel camp de terra ple de forats excavats a la roca calcària on es feien els enterraments, un passeig on literalment no hi ha ni una sola ombra per amagar-se del sol en tot el recorregut de la finca. Porta aigua.
Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE)
I llavors tenim el MACE. L’edifici a la Ronda Narcís Puget era l’antiga Escola de Nines. Ara el terra de la planta baixa és de vidre perquè puguis veure les restes que els obrers van trobar fent reformes fa uns anys. Aquí tot és art contemporani. Hi ha quadres de creadors europeus que van aterrar a l’illa al segle passat com Erwin Broner i uns quants coneguts seus. Mantenen un nivell alt amb les exposicions temporals. Puja a la terrassa. A dalt tens unes vistes sobre el barri de la Marina on el vent sol bufar bastant fort a les tardes d’octubre.
Museu Etnològic d’Eivissa i Formentera
Agafa el cotxe fins a Santa Eulària des Riu. Just als peus de l’església de Puig de Missa trobaràs Can Ros. És una casa pagesa del segle XVIII. Aquesta parada serveix per veure com vivia realment la gent treballadora de l’illa. L’interior recrea la vida rural amb la roba tradicional de dona i aquelles emprenades d’or massisses que es posaven al pit pels casaments. També veuràs eines de camp. Tot el recinte fa molta olor de fusta vella. Dels quatre llocs de la llista aquest és el més silenciós i t’ajuda a entendre el caràcter tancat dels locals antics. Al costat de la porta d’entrada hi ha una màquina de cafè petita que sempre s’empassa les monedes de 50 cèntims sense donar res a canvi.
El problema pràctic dels horaris
Molt de compte amb això de les hores. Els museus d’Eivissa tanquen quan volen. Els horaris publicats a internet gairebé sempre estan malament. A l’hivern potser obren tres matins i prou. A l’estiu pots trobar la porta tancada a la una del migdia d’un dimecres perquè apliquen un horari de calor estrany i el personal marxa aviat a casa. Els dilluns ni t’ho plantegis perquè tot dorm. Truca per telèfon el mateix dia al matí des del cotxe abans d’arrencar el motor. Si et refies del que diu Google Maps acabaràs dret davant d’un cadenat de ferro rovellat gastant benzina per a res.