Aterres a Eivissa a l’agost i ja pateixes pel soroll. Tothom té aquesta por al cos just en sortir de l’aeroport. Però condueixes vint minuts cap a l’est i arribes a Santa Eulària des Riu. La gent camina a un altre ritme. Al passeig marítim encara pots demanar un tallat per 2,40 euros sense que el cambrer et miri malament per asseure’t a la terrassa. El riu que dóna nom al poble porta sec des de fa temps. A ningú li importa gaire.
L’escala del Puig de Missa
Pujar fins a l’església caminant a ple juliol fa suar de valent. Sobretot el tram final de l’escala de pedra. Els murs blancs de l’edifici són tan gruixuts perquè havien de resistir atacs de pirates fa quatre segles i la veritat és que des de la plaça domines tota la badia d’una ullada ràpida. Baixant per darrere veuràs gats estirats a l’ombra i alguna porta de fusta massissa que segurament no encaixa bé amb el marc des de fa dècades.
Dins de Can Ros
A dos minuts de l’església trobes aquesta casa pagesa antiga que fa de Museu Etnològic. Zero pantalles interactives. Hi ha eines de quan treballar la terra a l’illa era l’única opció de supervivència i una premsa de vi que ocupa tota una habitació. L’entrada costa un parell d’euros però els diumenges sovint el noi de la porta et fa un gest perquè passis directament. A dins s’hi està fresc. És un respir abans de tornar a baixar cap a l’asfalt calent del centre.
Platges sense estrès
Si vas amb nens la platja del poble funciona perfectament. Aigua tranquil·la. Sorra fina. Però agafa el cotxe i puja cap al nord fins a s’Argamassa o Cala Pada per trobar el fons més net a primera hora. Més amunt tens cala Llenya. Aparcar-hi un diumenge d’agost a quarts de dotze és una odissea perquè tothom vol posar el Fiat Panda de lloguer sota l’ombra d’aquells quatre pins de l’entrada i l’espai s’acaba de seguida. Matina.
Sant Carles i Es Canar
A pocs minuts cap a dins tens el poble de Sant Carles. Hi vas un dissabte i et plantes al mercat de Las Dalias. A la nit a l’estiu s’hi està molt millor per la calor i sempre tenen música en directe. L’altra opció és anar a Punta Arabí els dimecres. La cua de cotxes a la carretera d’Es Canar a les deu del matí arriba fins a la rotonda de la benzinera. Avui dia l’etiqueta hippy és pur negoci turístic. Així i tot encara veus gent treballant el cuir amb molta traça a les parades de darrere de tot.
Dormir i sopar
Utilitzar aquest poble com a base logística té molt de sentit. Tens apartaments funcionals al centre i força agroturismes als afores si et vols gastar els diners. Al carrer de Sant Vicent no hi passen cotxes. Sopar allà a la fresca és el més fàcil del món. Eivissa ciutat et queda a vint minuts de volant. Surts al matí cap a les cales del nord a banyar-te. Tornes cap a les set de la tarda. Et dutxes i baixes a buscar taula a peu sense pensar en qui et rascarà la pintura del cotxe en un pàrquing de sorra fosc. A l’estiu això no té preu.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Kolforn (Kolforn) |
- You are free:
- to share – to copy, distribute and transmit the work
- to remix – to adapt the work
- Under the following conditions:
- attribution – You must give appropriate credit, provide a link to the license, and indicate if changes were made. You may do so in any reasonable manner, but not in any way that suggests the licensor endorses you or your use.
- share alike – If you remix, transform, or build upon the material, you must distribute your contributions under the same or compatible license as the original.
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0CC BY-SA 4.0 Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 truetrue
, via Wikimedia Commons