Agafa el teu cotxe de lloguer a l’aeroport i posa rumb al nord. Superat el trencall de Santa Gertrudis la carretera s’estreteix i deixes enrere l’asfalt calent. Les cases pageses de l’interior amaguen històries reals d’aquella època dels setanta quan els viatgers europeus van arribar amb poc més que una bossa de tela buscant viure de la terra sense electricitat enmig d’un camp sec. I a les tres de la matinada l’únic que sentiràs serà un gos bordant a quilòmetres de distància.
L’herència als camins de terra
Als anys seixanta van aparèixer per aquí joves fugint de la vida urbana per instal·lar-se en finques abandonades on havien de treure aigua d’un pou de pedra cada matí. Avui alguns d’aquests mateixos llocs els porten els fills d’aquells estrangers. Et cobren tarifes d’hotel car per una habitació senzilla on no hi ha televisió ni minibar. Funcionen pel pur boca a boca. Molts ni tan sols tenen un cartell al trencall de l’entrada i t’hi perdràs segur la primera vegada que els busquis.
Casa Datscha i els recessos de silenci
Fixa’t en Casa Datscha per fer-te una idea del concepte. Queda als afores de Sant Antoni al final d’un camí de terra on hauràs de fer marxa enrere si et creues amb una furgoneta de repartiment. Els amos hi van aixecar un edifici imitant un palauet rus amb cúpules blaves sobre parets emblanquinades que desquadra totalment amb la secada mediterrània del voltant.
O Buddha House dalt d’una muntanya a Sant Joan. Allà s’hi feien recessos de dejuni. La gent pagava bastants diners per beure només aigua tèbia i un parell de sucs verds al dia durant jornades senceres de mutisme absolut mentre els queixals del seny et bategaven pel mal de cap de no menjar res sòlid.
Una advertència ràpida. Aquests projectes canvien de mans constantment. Truca sempre abans d’anar-hi o acabaràs un dimarts a les quatre de la tarda suant davant d’un cadenat rovellat.
On buscar llits a l’interior
Booking i plataformes similars es queden comissions massa altes. Així que molts propietaris rurals senzillament no hi apareixen. Obre l’aplicació de mapes i tecleja directament la paraula “finca” als voltants de Santa Agnès de Corona. Fes un cop d’ull també a Sant Llorenç de Balàfia. Si trobes alguna nit lliure per menys de 180 euros, reserva-la immediatament. Hi ha un problema logístic amb la gran majoria d’aquests allotjaments petits. Tenen formularis de contacte a la web que ningú revisa mai. Has de trucar per telèfon.
Què t’espera a dalt de tot de l’illa
T’hi trobaràs molt poques habitacions. A vegades només quatre. Això vol dir que no cal matinar per deixar la tovallola ocupant una gandula. La piscina tampoc sol tenir rajoles blaves ni aigua amb clor perquè la moda ara són les basses naturals amb plantes aquàtiques on l’aigua està francament més freda del que t’esperes. Sota els porxos d’ombra hi ha llibres atrotinats que algú va deixar fa vuit anys en alemany i sofàs on el sol d’agost s’ha menjat el color de la tela.
L’esmorzar comunitari sol justificar el que et cobren. Et planten al davant pa de pagès torrat i tomàquets del seu propi hort. Acabes xerrant amb els hostes de la taula del costat sobre l’embús per aparcar a Aigües Blanques o qualsevol altra anècdota del viatge vulguis o no. Tota la construcció es basa en murs de pedra de mig metre de gruix que mantenen la calor a fora.
Pagaràs fàcilment 200 euros la nit en temporada alta. Dormir lluny de la costa s’ha tornat gairebé exclusiu els darrers anys. Però obres la teva finestra petita de fusta al matí, respires l’olor de pi sec i t’adones que no sents el motor de cap cotxe enlloc.