Conduir cap al sud d’Eivissa esquivant ciclistes per la carretera de Ses Salines té el seu encant, almenys fins que et toca pagar l’aparcament. A l’estiu l’aire fa olor de sal i de pi ressec. Quan arribes a Es Cavallet et trobes una franja de sorra completament oberta i batuda pel vent. Forma part del Parc Natural. Aquí la gent ve a banyar-se nua i a torrar-se al sol sense gaires miraments. I ja està. La protecció d’aquesta zona ens ha salvat de veure blocs d’apartaments tapant l’horitzó.
Sorra, vent i posidònia
Aquesta platja queda just a l’est de la seva veïna famosa, separades per una punta de roca amb la Torre de ses Portes. Si decideixes caminar fins a la torre trigaràs uns vint minuts. Fes-ho amb aigua perquè el sol castiga de valent a l’agost. El paisatge és bastant pla. I atenció amb el vent de llevant. Bufa fortíssim gairebé cada tarda. Això omple l’aigua d’estels de kitesurf que passen a tota velocitat a pocs metres de la vora. Si venies buscant una piscina natural hauràs de canviar de pla perquè l’onatge sol ser empipador. A la vora s’acumulen muntanyes de posidònia seca. No és brutícia, reté la sorra quan hi ha temporal d’hivern.
La tradició de no portar banyador
Fa més de quaranta anys que la gent es treu la roba a Es Cavallet. La dinàmica és tan senzilla que gairebé decep si esperaves algun tipus de protocol. Et despulles o et quedes amb el banyador mullat tota l’estona. Ningú et mira. Hi ha gent llegint sota el para-sol o fent la migdiada amb la tovallola plena de sorra. L’ambient és sorprenentment silenciós i tranquil. No veuràs càmeres de telèfon gravant cap a l’horitzó contínuament.
Preus i menjar a la sorra
Cap a la meitat de la platja veuràs El Chiringuito Es Cavallet. Prepara la cartera. Un plat de peix al forn i una beguda et sortiran fàcilment per uns 45 euros per persona. I això si trobes lloc. Un dimarts de juliol a la una del migdia ja tenen totes les taules reservades per a clients que porten hores a les hamaques. Però el menjar és bo i te’l porten directament a la sorra. Si el pressupost no et dona per a tant pots acostar-te a la petita barra de fusta del costat per demanar una cervesa en got de plàstic per uns 6 euros i emportar-te-la a la teva tovallola.
Aparcament i el camí a peu
La carretera és la mateixa que va a Ses Salines. Al final de l’asfalt arribaràs a un aparcament de terra polsegosa on uns nois amb armilla et faran senyals per col·locar el cotxe. Costa uns 7 euros deixar-lo tot el dia i de vegades el datàfon no té cobertura, així que porta monedes. Des d’allà et toca caminar gairebé deu minuts per una passarel·la de fusta que acaba en un camí de sorra tova. Es fa llarguíssim si vas carregat amb la nevera i les tovalloles. Aquest passeig acaba filtrant molta gent. Per sort.
També pots agafar el water taxi que surt del port d’Eivissa i que triga el seu temps perquè el patró bàsicament arrenca els motors quan veu que porta prou gent a bord sense fer gaire cas als horaris impresos de la taquilla. A la platja mateix no trobaràs absolutament gens d’ombra. Les dunes del darrere estan tancades amb cordes per no trepitjar la vegetació protegida. Has de portar el teu propi para-sol i enterrar el pal ben endins a cops de pedra perquè el vent no te’l prengui.
Cap a les set de la tarda la llum canvia. Els esportistes pleguen les veles a la sorra. La calor baixa de cop i la platja es buida gairebé del tot en mitja hora. Fica’t a l’aigua una última vegada abans d’afrontar la caminada de tornada cap al cotxe calent.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Photo: JanManu, via Wikimedia Commons