Guia pràctica de Portinatx al nord d’Eivissa

La majoria de viatgers que aterren a l’aeroport d’Eivissa agafen el cotxe i tiren directe cap al sud. Error de principiant. El nord funciona amb un ritme diferent. Arribar a Portinatx et demanarà uns 40 minuts de volant per la carretera de Sant Joan, aguantant els revolts finals que baixen de cop cap al mar mentre t’entra una olor fortíssima de pi reescalfat per la finestreta del copilot. És un poble molt petit. Ha crescut des de l’època dels setanta i ara veuràs blocs d’apartaments i algun hotel gran al fons de la badia. I tot i així manté un aire pesat i lent que no té absolutament res a veure amb la bogeria de Platja d’en Bossa.

Com és la vida al poble

Res de discoteques. La vida aquí passa als supermercats on venen premsa estrangera al costat de les ensaïmades que van sobrar ahir a la tarda. Hi ha famílies centreeuropees que hi estiuegen cada agost des de fa més de trenta anys. Això es nota al carrer. L’aigua a les vuit del matí sol estar congelada però completament plana. Pots asseure’t a demanar un cafè amb llet per 2,20 euros a la terrassa del passeig de ciment i simplement mirar com els pescadors arreglen els llaüts fondejats. Al migdia la llum d’aquesta part de la costa pica fort als ulls.

La sorra i les roques

Tens la zona principal de S’Arenal Gros on tothom va a plantar el parasol primer perquè l’aigua gairebé no cobreix fins que camines una barbaritat cap a dins esquivant tovalloles. S’omple ràpid. Si arribes passades les onze un dimarts de ple estiu ja hauràs de fer equilibris per trobar un lloc on deixar les coses. Seguint el camí a peu caus a S’Arenal Petit. És bastant més tancada i tranquil·la. Al final de la badia et queda la cala del Portitxol.

Agafa el cotxe cinc minuts fins a Cala Xarraca. Aparcar-hi al juliol és una tortura absoluta. Els vorals estrets de la carretera s’atapeeixen de cotxes mal posats sota el sol i hauràs de caminar un bon tros per l’asfalt calent. Si aconsegueixes deixar el vehicle sense rascar-lo, el fons rocós de la cala compensa el mal tràngol perquè està ple de peixos grossos. Una mica més enllà cau S’Illot des Renclí. Tot és pedra i terra seca. Les baixades per arribar a l’aigua són força empinades.

El camí fins al far des Moscarter

Quan et cansis de tanta sorra pots buscar la torre alta amb espirals blanques i negres que treu el cap a l’horitzó. És el far de la zona. El camí que hi porta ressegueix els penya-segats durant uns tres quarts d’hora llargs caminant des del poble. Ni se t’acudeixi fer-ho amb xancletes de dit. La roca calcària del nord talla com un ganivet i el terra està ple de pedres soltes que et faran relliscar a cada pas si no portes un calçat tancat en condicions. Allà dalt no hi ha ni un sol pi per posar-se a l’ombra a descansar una estona.

El cotxe, els diners i quan anar-hi

Sense cotxe de lloguer estàs venut. Tècnicament hi ha autobusos. La línia L20 puja des d’Eivissa ciutat, però et pots podrir a la parada sota una marquesina de xapa esperant que passi perquè els horaris canvien depenent del mes i poques vegades quadren al minut. Lloga un vehicle a l’aeroport. Un cop aparcat a Portinatx ho faràs gairebé tot caminant de punta a punta.

Porta efectiu a sobre des del primer moment. Hi ha un caixer automàtic solitari al mig del carrer principal que et cobrarà una comissió de gairebé 3 euros només per donar-te els teus propis bitllets de vint. Treu els diners abans d’arribar al nord de l’illa.

Si busques el moment bo de debò per fer aquest viatge, planta’t allà la primera quinzena de setembre. L’aigua del mar segueix calenta després de bullir tot l’estiu. Ningú t’exigirà reservar taula amb dos dies d’antelació per sopar. Seu a la terrassa d’algun restaurant de la platja i demana una plata de peix al forn. Obre una cervesa ben freda.