La cobertura del mòbil desapareix de cop quan passes de Sant Carles. Llogar un cotxe petit i buscar cales sense nom a l’aplicació del telèfon és el pla estrella de qualsevol dia de juliol. Però sortir de l’asfalt té riscos que ningú t’explica a l’oficina de lloguer. Et trobaràs camins de terra on a penes hi cap una roda i cartells oxidats de despreniments de roques que val més prendre’s seriosament. T’explico com moure’t pel nord i l’interior de l’illa perquè no tinguis cap ensurt.
L’accés prohibit a la cova d’Es Cuieram
A prop de Sant Vicent de sa Cala trobaràs el jaciment fenici d’Es Cuieram. L’ajuntament va posar-hi tanques metàl·liques fa temps perquè el sostre literalment cau a trossos. I sí. Molta gent salta el filat igualment per fer quatre fotos ignorant completament els rètols grocs d’advertència. És una mala idea. El risc d’esfondrament és absolutament real i el pas està tancat per un motiu de pes. Fes la pujada a peu d’uns vint minuts només per veure la vall des de dalt i queda’t darrere la barrera. L’estructura interior de la cova no aguanta gens. Treure algú d’allà amb llitera implicaria mobilitzar mig parc de bombers en una zona on els camions de rescat no poden ni girar per donar la volta.
Conduir de nit pels camins de terra
Les carreteres que baixen cap a Cala Llentrisca o Cala d’Aubarca són estretes. Realment estretes. De dia ja has de fer maniobres impossibles quan et creues amb un altre conductor. Quan cau la nit no hi ha cap mena de fanal en quilòmetres. Baixar cap a la costa a les fosques vol dir esquivar gent que torna a peu de veure la posta de sol i camina pel mig de la pista empassant-se tota la pols perquè no hi ha un sol centímetre de voral. Un dimarts qualsevol d’agost hi pot haver cinquanta persones caminant per les corbes cegues de pujada. Posa la primera marxa. Redueix a deu quilòmetres per hora i juga amb els llums llargs tota l’estona per avisar de la teva presència. Evidentment no toquis ni una gota d’alcohol si et toca treure el cotxe d’aquests barrancs perquè qualsevol error de càlcul et deixa la roda clavada a la cuneta plena de pedres soltes.
Les festes espontànies acaben ràpid
La festa dels tambors de Cala Benirràs s’ha fet tan popular que ara la gent intenta muntar la seva pròpia versió en altres platges del nord. Algú baixa uns altaveus gegants a la sorra. Un altre ven llaunes d’Estrella calentes a cinc euros des d’una nevera blava de càmping. S’hi ajunten tres-centes persones en qüestió d’una hora. Però la Guàrdia Civil té zero tolerància amb aquestes trobades i hi envia patrulles per dissoldre-les de seguida. El risc d’incendi forestal és massa alt i els pocs veïns de la zona truquen directament a comissaria. Si estàs prenent alguna cosa i veus aparèixer els agents a l’aparcament el millor que pots fer és anar cap al cotxe sense fer preguntes. Aquestes festes informals es cancel·len de cop. La policia bloqueja l’únic camí de sortida per identificar qui ha portat l’equip de música i posar les multes corresponents.
El que ningú et diu de les cales aïllades
Cala Xuclar i Es Portitxol impressionen molt la primera vegada que baixes a veure-les. Allà baix no hi ha guinguetes per comprar una ampolla d’aigua freda ni socorristes amb banderes de colors. Et toca portar tot el que necessitis. Això implica carregar garrafes de vuit litres des del supermercat del poble per un camí de terra sota un sol que crema de debò a partir del migdia. A la platja no hi ha pràcticament cap ombra natural on refugiar-se. Si t’has deixat la crema protectora a l’habitació de l’hotel hauràs de fer mitja hora de corbes de tornada només per trobar la farmàcia de Sant Joan oberta.
L’estat del mar és l’altre factor que has de vigilar personalment. El fons d’aquests racons de la costa nord està ple de roques que tallen i els corrents canvien molt de pressa. Si l’aigua està picada i veus onades trencant contra les pedres queda’t a la sorra i no et banyis. Avisa sempre al recepcionista o a algun amic sobre quina platja exacta trepitjaràs aquell dia. A les zones de bany d’Es Portitxol no hi ha gens de cobertura per a cap companyia telefònica. Un simple turmell torçat saltant entre les roques humides vol dir que el teu acompanyant haurà de caminar mitja hora costa amunt per la pineda només per aconseguir una ratlla de senyal i poder trucar al 112.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic: