Baixes per la carretera de revolts des de Sant Miquel durant uns vint minuts i la vall s’acaba de cop al mar. Això és Benirràs. L’olor de pi sec es barreja ràpidament amb la crema solar. Gairebé tothom et dirà que vinguis a última hora de la tarda per gaudir de la festa. Però jo prefereixo un dimarts qualsevol a mitjan juny. Llavors pots caminar sense trepitjar tovalloles alienes. L’aigua a les onze del matí encara està completament transparent i pots veure els peixos de prop sense haver d’esforçar-te.
Cap Bernat i el fons rocós
El Cap Bernat s’aixeca al mig de la badia. És aquella gran formació de roca al centre de l’aigua. Alguns nedadors hi van per saltar al mar obert des dels sortints de pedra. Vigila amb els corrents si decideixes imitar-los. A la platja trobaràs sorra fina a la meitat superior. Però just on trenquen les onades hi ha una franja molesta de còdols rodons i relliscosos. Si no portes uns escarpins d’aquells barats del Decathlon faràs el ridícul intentant entrar a l’aigua sense caure de cul. Ho dic per experiència. Un cop a dins la badia et protegeix del vent i l’aigua no es mou gens ni mica.
El so constant del capvespre
Tot va començar amb les nits de lluna plena fa moltes dècades. Avui els tambors ressonen cada capvespre d’estiu. La intensitat va pujant mentre el sol cau cap a l’horitzó. La gent s’amuntega i treu el mòbil per gravar. Arriben autobusos sencers des de Sant Antoni expressament per a això i la platja s’acaba omplint massa. Ves cap a l’extrem dret, a tocar de les casetes dels pescadors. L’estiu passat m’hi vaig asseure a la fusta d’un varador amb una Estrella mig calenta que em va costar tres euros al quiosc. Tenia espai per respirar. El so m’arribava perfectament sense necessitat d’estar al mig de la gentada.
Menjar a primera línia
Al centre de la platja veuràs l’Elements Beach Bar sota un enorme sostre de canya seca. Manté part de l’estètica rústica de l’Eivissa original. Demanar qualsevol cosa aquí pica. Dos mojitos i unes braves et costaran uns 42 euros sense pensar-ho gaire. Pagues l’ombra a primera línia. A l’agost s’agraeix molt quan el sol crema a les tres de la tarda. Alguns grups s’hi queden hores instal·lats als sofàs de fusta de la terrassa. Serveixen menjar molt digne, sobretot peix fresc i amanides grans.
La logística d’arribar-hi
La carretera d’accés és fàcil. L’aparcament és un infern. El pàrquing de terra just darrere de la cala s’omple completament abans de les onze del matí els caps de setmana. Llavors et fan girar cua cap als aparcaments dissuasoris que queden uns quilòmetres més amunt. Des d’allà un autobús et baixa per uns 3 euros el bitllet d’anada i tornada. Si tens sort i arribes d’hora per aparcar a baix porta monedes de dos euros. La màquina blava vella falla moltíssim amb targetes estrangeres o si intentes pagar amb el telèfon. I ni se t’acudeixi deixar el cotxe mig pujat al voral de la carretera pensant que no passa res perquè la Guàrdia Civil passa a posar multes de 200 euros gairebé cada tarda d’estiu.
Més enllà de la platja principal
Abans d’anar cap a la costa atura’t a Sant Joan de Labritja. Especialment diumenge al matí. Munten un mercat petit prop de l’església i l’olor de pa acabat de fer envaeix el carrer principal. Un cop a Benirràs tens l’opció de caminar una mica. Hi ha un corriol estret que puja per la dreta entre els pins cap a Sa Figuera Borda. No hi ha cap cartell indicador i simplement hauràs de guiar-te per les petjades a la terra seca. Porta una ampolla d’aigua gran. Quan condueixis de tornada cap a l’interior a la nit presta molta atenció a l’asfalt. Les carreteres rurals d’aquesta part de l’illa tenen sots foscos que et poden destrossar un pneumàtic del cotxe de lloguer si no vas a poc a poc.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic: