El mapa s’enfonsa de cop entre les roques just a sota de Santa Eulària. Això és Cala Llonga. Una entrada d’aigua tan fonda cap a la terra que talla completament qualsevol intent d’onada molt abans d’arribar a la sorra. Hi vaig posar els peus un dimarts de juliol a primera hora convençut que no trobaria lloc per estendre la tovallola i va resultar ser un espai on l’ombra dels pins es menja gairebé la meitat de la platja fins ben entrat el matí. Els edificis estan clavats directament a les parets de la vall. Això frena el vent de llevant sec que sol bufar per aquesta part de l’illa.
A l’aigua no s’hi mou res
La sorra crema bastant al migdia. Sobretot a la banda dreta. Compensa un cop entres a l’aigua, que cobreix tan a poc a poc que la canalla triga molt a deixar de tocar fons. Això atreu grups i famílies que no volen sorpreses amb els corrents. Llogar una hamaca amb el seu parasol et costarà uns 18 euros al pic de l’agost i la noia que les cobra passa bastant d’hora. També veuràs gent de peu intentant dominar una taula de paddle surf en direcció a la sortida de la badia per allunyar-se una mica del gruix de banyistes que es queda vora la riba menjant gelats o mirant el telèfon. O directament motos d’aigua esquivant el perímetre delimitat per les boies grogues per poder accelerar a fons.
Rutes i pedals de lloguer
Des de la platja mateix surten bastants camins de terra fressats. El més conegut puja cap al poble de Jesús. Et demanarà bones cames i calçat decent però a canvi veuràs tota la costa retallada des de dalt abans de baixar a demanar una cervesa a la plaça. L’alternativa ràpida és llogar una bicicleta elèctrica al carrer central. Tens pistes planes vora la costa i rutes interiors plenes de pedres soltes que castiguen molt els genolls si no saps ben bé on et fiques.
I si agafes el cotxe cinc minuts cap al sud et toparàs amb el Club de Golf Ibiza. Són divuit forats i la humitat de primera hora del matí hi és especialment forta. Des d’alguns tirs tens el mar a sota mateix.
On sopar quan cau el sol
Un sol carrer concentra gairebé tota l’activitat comercial. Hi ha un supermercat on pots comprar gel car a l’últim minut i uns quants locals per asseure’t. Pots menjar paella demanant taula a primera línia de mar. Però el moment bo és a partir de les set de la tarda. Apropa’t als xiringuitos que tenen les cadires tocant gairebé la sorra humida i demana el peix del dia. A aquesta hora l’ombra de les muntanyes s’allarga de cop sobre la badia i per fi deixes de suar.
Els blocs d’apartaments turístics pugen per la roca viva imitant les grades d’un amfiteatre gegant. Això fa que pràcticament tothom vegi un tros d’aigua salada des del balcó. Sobta el silenci pesat que cau sobre el lloc passada la mitjanit tenint en compte la densitat d’habitacions que hi ha apilades en tan pocs metres quadrats.
Un punt de sortida còmode (amb alguna pega)
Dormir aquí et situa a només quinze minuts de volant del centre d’Eivissa ciutat. Arribar a Santa Eulària des Riu et portarà encara menys temps per una carretera amb un parell de revolts tancats on cal vigilar. El problema de veritat apareix quan intentes aparcar a prop de l’aigua un cap de setmana de juliol o agost. La zona gratuïta s’omple d’hora. Faràs dues o tres voltes inútils abans de deixar el vehicle aparcat de mala gana en un voral als afores i caminar els deu minuts de baixada sota el sol.
Una altra cosa pràctica. El ferri de passatgers que recorre aquesta part del litoral va sovint amb retard. Si ets al moll petit de fusta i passen deu minuts de l’hora no comencis a patir. El vaixell acaba arribant mentre tu et distreus mirant els crancs petits que s’amaguen a les roques de sota.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Photo: Dreizung, via Wikimedia Commons