Cala Jondal: Guia pràctica de la platja del sud d’Eivissa

Plantar-te a Cala Jondal un dimarts de ple agost sense planificar res és un error. Totes les guies turístiques juren que aquesta badia del sud d’Eivissa té sorra daurada. Mentida. Trobaràs pedres. Són còdols enormes i rodons que et destrossaran els turmells si intentes entrar a l’aigua descalç. Porta escarpins. Els cambrers de la zona ho saben de sobres i per això van saltant directament per les passarel·les de fusta.

Com funciona la zona pública

L’accés és completament gratuït. Pots tirar la teva tovallola a qualsevol espai lliure entre les roques grises. L’aigua aquí baixa en picat només fer tres passos endins. I cobreix ràpid. Si estirar-te sobre superfícies dures et sembla una tortura, prepara la cartera per llogar una hamaca. A principis de juny et demanaran uns 35 euros per una gandula bàsica bastant lluny de l’aigua. A l’agost el preu es dispara. Tanca bé la motxilla perquè el vent de la tarda sempre acaba aixecant un polsim blanc del camí de terra que et deixa les coses perdudes i ningú t’avisa d’això fins que ja és tard.

L’ambient als beach clubs

A la part dreta de la platja hi ha el Blue Marlin. Seguretat a la porta i música electrònica des de les quatre de la tarda. Si vols seure a dinar al juliol necessites reservar amb setmanes de marge. La targeta de crèdit traurà fum. Tot l’espai està dissenyat perquè gastis sense parar en ampolles de xampany que arriben a taula amb bengales.

El Tropicana queda just al costat. És una opció força més calmada on serveixen una orada al forn molt decent sense que el volum de l’altaveu et rebenti el timpà. El servei de llanxa pneumàtica d’aquest local no para quiet. Recullen directament els clients dels iots de luxe i els deixen al petit moll de fusta tota la santa tarda.

Aparcament i logística

Conduir des de Sant Josep et portarà escassos 15 minuts. El veritable malson és aparcar. Hi ha una esplanada de terra sota uns pins molt alts que s’omple al 100% abans de les 11:30 del matí. Passada aquesta hora et tocarà deixar el Fiat Panda de lloguer mig tirat al marge del camí d’accés. Pega bé el retrovisor o alguna furgoneta de repartiment te l’arrancarà de soca-rel.

I oblida’t de comprar res barat per allà. Cap supermercat a prop. Ni un de petit. Compra l’aigua i els entrepans a la benzinera del poble abans de baixar. A la mateixa cala només hi ha els restaurants cars i una botigueta de roba on un tros de tela que fa de banyador pot valer 165 euros.

Quan marxa el sol

Les famílies i la gent de la zona pública comencen a plegar cap a les vuit del vespre. El ritme canvia dràsticament. Els cotxes plens de sorra desapareixen per donar pas als taxis que descarreguen grups vestits de nit per anar a sopar. Les hamaques tocant a l’aigua queden desertes de cop. Compte amb el camí de tornada. La carretera està completament a les fosques i hi ha un sot enorme just a la segona corba que de dia segurament et passa desapercebut. Condueix molt a poc a poc fins a trobar l’asfalt de la via principal.