Llogues un cotxe a l’aeroport i condueixes cap al nord fins que la línia blanca de la carretera desapareix. Això és Sant Joan de Labritja. Molta gent insisteix que l’Eivissa tranquil·la de fa quaranta anys ja no existeix. S’equivoquen del tot. En aquesta part de l’illa la cobertura del mòbil cau regularment i els únics embussos els provoca algun tractor vell al mig de l’asfalt. Res de zones VIP. Si busques un club de platja amb música electrònica, hauràs de fer mitja volta.
El poble de Sant Joan
Quatre cases blanques envolten l’església del segle XVIII. Pots travessar el carrer principal caminant en menys de tres minuts. Un dimarts qualsevol de febrer demanes un tallat al bar del centre per 1,40 euros i l’únic soroll de fons serà el motor d’una furgoneta de repartiment. A l’estiu la cosa s’accelera. Però el canvi de debò arriba la nit del 23 de juny per les festes patronals. Encenen fogueres directament sobre l’asfalt. La gent salta per sobre les brases mentre cau una calor sufocant, una tradició on l’olor de fusta cremada se’t queda impregnada a la roba durant dies.
La costa i les cales del nord
Portinatx
Aquesta és la zona més familiar i urbanitzada de la costa nord. Hi trobaràs blocs d’apartaments i supermercats on una ampolla d’aigua freda et costarà fàcilment tres euros. Hi ha diversos restaurants a peu de sorra. Una ració de calamars a la romana surt per uns 22 euros. Val molt la pena agafar el camí de terra polsegós que porta fins al far de pedra. Hi pots anar a primera hora del matí per evitar el sol caient a plom mentre contemples el mar obert sense cap ombra a prop.
El Port de Sant Miquel
Més a l’oest tens aquesta platja d’aigües calmades. Al costat mateix hi ha l’entrada a les Coves de Can Marçà. Costa uns 20 euros entrar-hi. Baixaràs per unes passarel·les de formigó enganxades a la paret vertical del penya-segat. Fan una mica de basarda si tens vertigen. A l’interior de la gruta han muntat un circuit il·luminat amb focus de colors on destaquen les estalactites, una parada bastant pràctica si viatges amb nens petits per mantenir-los distrets una bona estona fora de l’aigua.
Cales més petites
Cala Xarraca té un racó on la paret és d’argila. Veuràs banyistes mullant la terra per empastifar-se l’esquena de fang. Després toca Benirràs. Cada diumenge a la tarda la platja s’omple pel famós ritual dels tambors. Desenes de persones toquen sobre la sorra fins que el sol s’amaga completament darrere l’illot del Cap Bernat. Un consell logístic d’or. Arriba-hi a les quatre de la tarda o abans. Si hi vas més tard acabaràs deixant el cotxe tirat al voral a un quilòmetre llarg, empassant pols cada vegada que passi un altre vehicle buscant un aparcament que ja no existeix.
Sant Miquel de Balansat i els atacs per mar
L’església del poble vell de Sant Miquel és a dalt d’un turó costerut. Queda ben lluny de l’aigua. Aquesta ubicació té una explicació purament pràctica. Al segle XVI els corsaris atacaven la costa constantment per saquejar cases i segrestar gent. La parròquia sembla una fortalesa militar perquè bàsicament ho era. Els veïns la van fer amb parets de pedra gruixudíssimes i sense finestres baixes per poder vigilar l’horitzó. Tenien el temps just per tancar-s’hi a dins quan veien veles estranyes acostant-se.
Com moure’s i on dormir
Necessites llogar un vehicle. La xarxa d’autobusos eivissenca et deixarà a Portinatx o a Sant Miquel. Però si la teva intenció és saltar d’una cala a l’altra quan et vingui de gust, el transport públic et farà perdre tot el dia. Condueix amb calma. Segur que et tocarà fer marxa enrere en algun camí rural de terra per deixar passar la furgoneta d’algun resident que va a treballar.
Si busques comoditat absoluta t’has de quedar a Portinatx. L’alternativa autèntica són els agroturismes escampats per les carreteres secundàries. Són antigues finques pageses de pedra reformades. Una habitació doble a ple agost et sortirà cara. A canvi pots dormir amb la finestra oberta escoltant els grills en lloc del brunzit de l’aire condicionat dels veïns de bloc.
I a l’hora de sopar busca una taula de fusta i demana bullit de peix. T’ho serviran en dues parts. Primer el peix amb patates i després un arròs a banda fet amb aquell mateix brou, així que la sobretaula serà llarga. Les presses i els plats de disseny els pots deixar per als carrers del centre d’Eivissa ciutat si hi baixes algun vespre.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Fotografie: Gerda Arendt, via Wikimedia Commons