Passejar per la platja d’en Bossa un dimarts d’agost vol dir esquivar relacions públiques i llegir menús oferts en quatre idiomes amb paelles a preus absurds. Fuig d’allà. Jo prefereixo agafar el cotxe i pujar cap al nord de l’illa. En algunes cales rocalloses encara aguanten quatre xiringuitos de pescadors on no trobaràs cap cartell indicador a la carretera. Arribes, aparques entre els pins on pots i menges el peix que les barques han tret aquell mateix matí.
Oblida la carta
Directament no n’hi ha. T’asseus a la cadira de plàstic blanc i el cambrer s’acosta per cantar-te què ha sortit a la xarxa fa una estona. Un dia et poden posar una roja enorme. L’endemà potser et toca una ració de sípia a la planxa. La qüestió és que gairebé sempre acabes la jornada atacant una safata de bullit de peix. Trossegen peix de roca amb patata i ho cobreixen tot amb un allioli dens que et deixa fora de combat fins a l’endemà al matí. Demana una llimona tallada a banda per rebaixar la salsa. Ho agrairàs.
El Bigote i la paret de roca
Aquest lloc de Cala Mastella porta funcionant igual des de fa dècades. Conduir des del poble de Sant Carles et portarà uns deu minuts per una carretera estreta fins arribar a un descampat on el cotxe et quedarà cobert de pols blanca. Després camines vorejant la paret de pedra per un sender minúscul. En Joan i la seva família preparen el dinar a pocs pams de l’aigua sobre unes taules de fusta llargues que demanen una capa de vernís a crits. Mentrestant els gats de la zona es passegen entre els peus buscant alguna espina.
El menú costa 55 euros clavats. El preu tancat inclou el peix i l’arròs a banda que serveixen amb el brou sobrant de la cocció. Després et porten una gerra de vi de la casa i una ronda de cafè caleta per aguantar la tarda. Truca dos o tres dies abans. Plantar-te allà un dissabte a la una del migdia sense avisar només serveix perquè et diguin que tenen el foc ple i et quedis sense dinar.
Més enllà de Sant Carles
A Cala d’en Serra hi trobaràs un quiosquet semblant. Si el teu cotxe de lloguer té els baixos a prop del terra, no intentis arribar fins a la sorra perquè la baixada és un infern de sots. Deixa el vehicle a dalt de la pujada i fes l’últim tram a peu sota el sol. L’amanida de pagès i els calamars a la planxa que fan a baix compensen la suada.
I a la costa oest tens Cala Llentrisca. Requereix caminar una bona estona per un camí de pins on la cobertura del mòbil desapareix ràpidament. Aquest lloc serveix dinars tardans. Com que només hi ha dues persones corrent de banda a banda per atendre totes les taules, de vegades triguen mitja hora llarga en portar-te una cervesa. Toca tenir paciència.
Diners en efectiu i rellotges
Aquests llocs tenen el seu propi ritme. Els fogons tanquen d’hora. Si tens reserva a les dues, sigues allà a les dues en punt. A les quatre de la tarda el personal ja està llençant galledes d’aigua a les roques per netejar l’espai i recollir. Tampoc accepten targetes de crèdit perquè literalment no hi ha línia telefònica per fer funcionar un datàfon. Treu bitllets a Eivissa ciutat abans de sortir cap al nord. El caixer automàtic de Sant Carles et cobrarà exactament 3,95 euros de comissió si fas servir una targeta d’un banc diferent del seu.
El calçat tampoc és un detall menor. Jo vaig relliscar una vegada a les roques de Cala Mastella per portar unes xancletes massa gastades. Posa’t unes cangrejeres de goma o unes sabatilles tancades. I el dinar s’acaba sense luxes. Et tallaran una rodanxa gruixuda de síndria o et posaran un tros de flaó comprat al forn del poble a primera hora i cap a casa.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic: