Els eivissencs tenen un calendari de festes patronals que gairebé no trepitja les guies turístiques. Si aterres a l’illa un dimarts de febrer o a mitjans d’abril, la vida s’organitza al voltant de les esglésies blanques. I de les places petites. Anem a veure què fan realment els veïns quan la carretera a Sant Antoni no està col·lapsada de cotxes de lloguer i els grans clubs tenen la persiana baixada.
Gener: Reis Mags al port
El 5 de gener a la tarda tothom baixa al port vell d’Eivissa per veure arribar els Reis Mags. Arriben per mar. Gairebé sempre tarden més del compte perquè l’estat de les onades a l’hivern fa la guitza als vaixells, així que acaben desembarcant directament a les drassanes amb força retard. Després pugen per la Via Púnica. Els nens s’amunteguen per caçar caramels durs de llimona mentre els pares intenten no pelar-se de fred a la vorera. A Santa Eulària també fan cavalcades. Però la de la capital és l’única on pots veure el rei Melcior agafant-se fort a la barana, visiblement marejat després de baixar del ferri de Trasmapi.
Març i Abril: Setmana Santa a Dalt Vila
Pujar a Dalt Vila de nit amb sabates de sola llisa és mala idea perquè els llambordins de pedra rellisquen moltíssim. Però val la pena provar-ho el Divendres Sant. A les deu del vespre tallen els llums dels carrers que envolten la Catedral i només deixen les espelmes enceses. Els membres de la Confraria de la Sang baixen les imatges pels carrerons al ritme d’uns tambors que reboten fort contra les parets. La Verge de la Soledat passa completament de fosc enmig d’aquest silenci. Imposa. Fa olor de cera fosa barrejada amb la humitat que puja de la muralla.
Maig: Flors a Santa Eulària
Santa Eulària des Riu té l’únic riu de les Balears. Gairebé sempre baixa sec. El segon cap de setmana de maig fan la Festa de la Flor al passeig marítim, on els productors locals treuen les seves plantes. Però la gent hi va per la batalla. Les carrosses passen pel passeig de s’Alamera i tothom es tira quilos de pètals des de les voreres com si s’acabés el món. Et trobaràs restes de flors dins la samarreta fins a finals de mes. És molt divertit si aconsegueixes aparcar a prop, una missió gairebé impossible si arribes passades les onze del matí a menys que paguis els 2,50 euros l’hora del pàrquing subterrani de la plaça.
Juny: Focs a Sant Joan de Labritja
Sant Joan de Labritja és un poble de quatre carrers al nord de l’illa. La nit del 23 de juny s’omple completament de cotxes aparcats de qualsevol manera pels camins de terra. Fan una foguera enorme al mig de la plaça de l’església on es crema molt de romaní. El fum se’t fica als ulls abans que te n’adonis. La tradició marca que has de saltar el foc nou vegades seguides i sempre hi ha algun valent que es crema les vores dels texans per saltar quan les flames encara estan massa altes. Tiren uns focs artificials que fan un soroll eixordador rebotant per la vall.
Agost: La patrona i la Reconquesta
L’agost porta calor i embussos continus a les carreteres. També porta les festes grans. El dia 5 se celebra la Mare de Déu de les Neus amb una missa llarga a la Catedral. La celebració que realment treu els locals al carrer cau el 8 d’agost.
Aquest dia es commemora que l’any 1235 les tropes de Guillem de Montgrí van entrar a l’illa. Pengen senyeres dels balcons de Dalt Vila i organitzen representacions on els veïns es vesteixen d’època. Es passa una calor espantosa sota aquells vestits de llana gruixuda al mig del carrer.
Llegeixen el decret de la conquesta des del baluard de Santa Llúcia. Si decideixes pujar a escoltar el parlament porta una ampolla d’aigua congelada. El sol de la tarda a la muralla pica sense pietat. I els bars de la plaça d’abaix et cobraran tranquil·lament 4,50 euros per una Coca-Cola calenta si et despistes.
Desembre: Vi pagès a Sant Mateu
El patró de Sant Mateu és teòricament al setembre. Però la Festa del Vi la fan a mitjans de desembre perquè els cicles de la terra manen. Tothom puja cap a Sant Mateu d’Albarca amb el millor abric que té a l’armari ja que al pla del poble glaça fort de nit. Les cooperatives treuen botes grans de plàstic i et donen a tastar el vi pagès d’aquell any. Gairebé tot està fet amb raïm Monastrell.
És un vi negre aspre. Molt fort. Et deixa les dents completament liles abans d’acabar la primera copa. Per fer coixí reparteixen trossos de pa de pagès amb sobrassada desfeta a la brasa i poca cosa més fa falta. No hi ha cap escenari espectacular muntat per a l’ocasió. Només veïns xerrant al voltant de bidons de metall amb foc mentre vigilen que les guspires no els foradin la jaqueta de plomes.
Si et quadren les dates de l’estada amb alguna d’aquestes festes veuràs els illencs fent la seva vida. Sense fer cua. Sense pagar entrades absurdes. I segurament el pa amb sobrassada de desembre et sabrà millor que qualsevol menú exclusiu del port esportiu.