Cala Comte es queda sense sorra molt aviat. Si hi vas un dijous de juliol passades les onze del matí acabaràs posant la tovallola sobre la roca viva. Pregaràs per mig metre quadrat lliure. Però hi aniràs igual. Jo hi vaig tornar a principis de setembre i l’aigua mantenia aquell to blau elèctric artificial que et paralitza. Sant Josep queda a quinze minuts escassos amb cotxe i pràcticament tothom de la zona acaba baixant cap aquí en algun moment de la tarda.
Les platges i les roques
L’espai està dividit clarament entre la baixada de sorra i les plataformes de pedra. La zona és planera i l’onatge pràcticament inexistent. Així que pots nedar lluny sense preocupar-te gaire per l’esforç de tornada. L’illot de sa Conillera queda just al davant. Enganya molt. Sembla que el puguis tocar amb els dits però a mig camí t’adones que la distància és considerable i que potser t’has passat d’optimista tirant-te a l’aigua sense aletes. Vaig veure un banc enorme de salpes prop de la paret rocosa dreta mirant cap a s’Illa des Bosc. L’aigua és tan transparent que un amic meu va perdre les ulleres de sol des del penya-segat i les vèiem perfectament reposant al fons de sorra blanca.
La famosa posta de sol
L’ambient canvia de cop a les sis de la tarda. Arriben desenes de cotxes només per veure com el sol cau darrere els illots. La gent aplaudeix quan l’espectacle s’acaba. Trobaràs qui ho critica per considerar-ho absurd i trobaràs qui s’hi suma cridant. A aquella hora seure a la sorra ja és tècnicament impossible. Ens vam quedar drets sobre la terra vermellosa del fons esperant amb una llauna de llimonada de supermercat a la mà perquè pagar 8 euros per un quinto als xiringuitos em sembla directament un atracament. El cel agafa un to ataronjat molt dens. Quan l’últim raig desapareix tothom arrenca a caminar gairebé a les palpentes intentant no trepitjar les tovalloles dels altres mentre busquen el camí de tornada cap a l’asfalt.
L’odissea de l’aparcament i l’autobús
Conduir des de Sant Antoni és fàcil. L’asfalt està impecable. El desastre comença just al final del camí quan l’aparcament de terra es col·lapsa. Veus cotxes abandonats als vorals formant una cua interminable. Els banyistes han de caminar per la vora de la carretera sota un sol que no perdona. Agafa la línia 32 d’autobús. Et recull a l’estació de Sant Antoni. Et deixa a cinc minuts de l’aigua. Pagues 2,90 euros pel bitllet i t’oblides completament d’haver de fer set voltes al mateix camí ple de pols. Si prefereixes el mar hi ha barquetes que surten del port i triguen uns quaranta minuts.
Menjar a la mateixa cala
Dalt del promontori operen dos restaurants enormes. El Sunset Ashram crida l’atenció per la música forta i la gent que fa cua només per gravar un vídeo. A l’altre costat tens S’Illa des Bosc. Aquí serveixen arrossos. Una ració de paella et pot costar perfectament 28 euros i la beguda va a part. Pagues les vistes. La meitat de la gent que veus a la platja baixa directament amb la carmanyola i l’entrepà embolicat en paper d’alumini per dinar asseguts a la tovallola. Ningú et mirarà malament per fer el mateix.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Photo: Ladislaus Hoffner, via Wikimedia Commons