Cala Tarida és immensa. Quan aparques el cotxe i trepitges la sorra blanca entens el motiu d’aquella cua lenta de trànsit a la rotonda de Sant Josep. A l’agost crema. Veuràs tothom fent salts ridículs cap a la vora de l’aigua per no escaldar-se la planta dels peus. I hi ha espai de sobres per a tothom, que a Eivissa avui dia no és poca cosa. Les famílies locals descarreguen neveres de platja blaves del súper al costat d’estrangers que baixen dels clubs a fer-se una foto ràpida amb el mar de fons.
Aigües poc profundes i tardes llargues
La costa oest té fama de festa contínua. Però a la sorra de Tarida l’ambient durant el dia és purament familiar. L’aigua no et cobreix fins que has caminat molts metres endins. Pots deixar els nens xipollejar tranquils. Els dimarts i els dies que bufa vent de ponent el fons es remou. L’aigua perd aquella transparència de postal i agafa un to tèrbol ple de partícules de posidònia morta. Llavors la millor opció és allunyar-te nedant cap a les roques de l’extrem dret on tot es manté molt més net.
A mitja tarda la dinàmica canvia. Cap a les vuit veuràs com la gent comença a moure les tovalloles buscant l’angle perfecte. El sol cau directe sobre el mar obert i alguns dies el cel es torna completament lila. Altres vegades puja una boira densa a l’horitzó i no es veu on acaba l’aigua. Gairebé sempre un grup acaba aplaudint quan s’amaga el sol, aquell costum que ningú sap ben bé d’on va sortir.
Llogar un patinet i altres entreteniments
Pots llogar un patinet d’aigua amb tobogan per uns 25 euros l’hora a la caseta de fusta. El plàstic del tobogan sol estar tan sec per la sal que no llisca gens. Et tocarà empènyer amb les mans i els genolls per aconseguir caure a l’aigua. És divertit igualment. A primera hora del matí l’aigua sembla una bassa d’oli. És el moment en què surten desenes de persones intentant mantenir l’equilibri sobre taules de paddle surf per anar a explorar les cales de pedra del sud.
El contrast econòmic
Si mires cap amunt des de l’aigua notaràs uns locals blancs enormes dominant el penya-segat. Entrar-hi demana una targeta de crèdit amb fons. Una hamburguesa bàsica et costarà fàcilment 38 euros. Pagues per tenir un llit balinès tou i un DJ punxant música house a un volum que t’obliga a cridar per parlar amb el del costat.
Així que a la badia hi ha una barreja humana força curiosa. Uns porten roba de lli de dissenyador. Altres caminen amb banyadors desgastats del Decathlon. Ningú fa cas de ningú.
Logística per sobreviure a l’estiu
Arribar-hi en cotxe és molt fàcil per la carretera principal. Aparcar és un autèntic drama. Hi ha un descampat de terra darrere de la zona comercial, just al costat d’un caixer automàtic que et cobra 3 euros de comissió només per treure bitllets. A les onze del matí ja no hi cap ni una sola moto.
Si arribes tard et tocarà fer voltes pels carrers de les urbanitzacions de dalt buscant un forat lliure. Acabaràs deixant el cotxe mal aparcat a gairebé un quilòmetre de distància i baixant caminant pel voral de la carretera asfaltada sota un sol de justícia arrossegant les bosses i la tovallola. Agafar l’autobús L38 des de l’estació de Sant Antoni et soluciona aquest maldecap directament.
Per dinar sense arruïnar-te camina cap als xiringuitos tradicionals a peu de platja. Demana peix fresc a la planxa o una ració de calamars fregits. Les cadires són de plàstic i les taules coixegen una mica. No et demanaran cap codi QR per llegir la carta ni hauràs de fer reserva prèvia per poder seure a menjar.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Photo: Gottfried Hoffmann -…, via Wikimedia Commons