Com passar el dia a Cala Vadella, a la costa oest d’Eivissa

La carretera des de Sant Josep té revolts tancats i l’asfalt sempre sembla estar a punt de desfer-se. Condueixes uns quinze minuts. Quan baixes l’última rampa, veus Cala Vadella completament encaixada entre els penya-segats de pedra. Aquesta forma estreta és la que bloqueja el vent. L’aigua gairebé sempre sembla una piscina. Això atreu desenes de famílies de l’illa els diumenges de juliol perquè els nens poden nedar sense empassar-se aigua salada de cop per culpa d’una onada imprevista. Tu també agrairàs aquesta calma si vols fer unes braçades llargues a primera hora.

El fons i la sorra

Has de caminar força cap endins perquè l’aigua et cobreixi més amunt dels genolls. Just al mig hi ha la caseta de socorristes. El servei de dues gandules amb un para-sol et costarà uns 30 euros per dia aquesta temporada. Paga la pena? Depèn de com vulguis passar el matí. La zona de sorra és ampla i normalment trobes forat per deixar la tovallola fins i tot a mitjans d’agost si renuncies a asseure’t a primera línia. El terreny és de gra molt fi. S’enganxa absolutament a tot arreu. De vegades trobaràs munts de posidònia seca acumulada a la vora, un senyal de la salut del fons marí d’aquesta zona.

Explorar les vores

Als dos extrems de la badia hi ha corriols de terra resseca que passen per sobre de les roques. Jo sempre porto les ulleres de bussejar al cotxe per tirar-me directament des de la banda esquerra. Allà el fons està ple d’esquerdes profundes on s’amaguen els pops. A la part dreta trobaràs un antic embarcador de ciment que fa olor de gasoil barrejat amb salnitre. D’aquí surten algunes llanxes ràpides al matí per anar cap a Cala Molí o altres racons propers. No rellisquis amb la molsa verda dels graons inferiors quan intentis sortir de l’aigua.

On dinar i el final del dia

Una filera d’apartaments baixos i restaurants queda just darrere de la platja. Pots asseure’t a la terrassa del Bon Sol a menjar una pizza o un arròs. Els preus han pujat de valent els últims anys. Un plat de peix fresc normalment passa dels 32 euros sense comptar la beguda. I la cobertura del mòbil desapareix completament en aquesta part baixa de la cala, un detall empipador si esperes una trucada. Cap a les vuit del vespre tothom demana una cervesa per veure com el sol cau exactament pel mig de l’obertura de les roques al fons. La gent calla de cop mentre els cambrers esquiven cadires a tota velocitat amb safates plenes de gots buits.

Aparcar i logística bàsica

Deixar el cotxe a prop de l’aigua al juliol exigeix arribar abans de les vuit i mitja del matí. Si no matines haureu d’utilitzar les esplanades de terra gratuïtes que hi ha als carrers de pujada. L’inconvenient real arriba a les cinc de la tarda. Fer tota la pujada a peu sota el sol amb les cadires i les tovalloles mullades carrega les cames a qualsevol. Per evitar el mal tràngol tens l’autobús de la línia 35 des de l’estació de Sant Antoni per uns tres euros el trajecte. És un viatge lent ple de parades. Però t’estalvia els nervis de donar voltes sense sort.

Porta bitllets i monedes a la butxaca. La mala connexió a internet fa que els datàfons dels quioscos fallin contínuament i l’únic caixer automàtic del supermercat cobra una comissió absurda per treure efectiu. Si tens flexibilitat al calendari, intenta venir un dimarts al matí perquè la diferència d’ocupació respecte a un cap de setmana és abismal.