Més enllà de les discoteques: el sud-oest
Oblida per un moment els grans clubs nocturns. El municipi de Sant Josep de sa Talaia ocupa tot el racó sud-oest de l’illa. Veuràs quilòmetres de penya-segats calcaris i grans extensions de bosc de pins. Pots caminar una bona estona per aquesta zona i l’única cosa que escoltaràs és l’aigua xocant contra les roques d’alguna cala sense nom.
Sa Talaia i Es Vedrà
Amb 475 metres d’altitud, Sa Talaia és el punt més alt d’Eivissa. Pujar a aquest cim a les fosques només per veure sortir el sol és una tradició entre els locals. I un cop a dalt mires cap a l’horitzó i allà tens Es Vedrà. La imatge des de la sorra de la platja de Cala d’Hort impressiona de veritat. Nedar mentre tens al davant aquesta paret de pedra grisa de dimensions tan desproporcionades canvia completament la percepció de la distància.
L’illot acumula desenes d’històries sobre sirenes i anomalies magnètiques. Alguns fins i tot parlen de suposats ovnis. Avui forma part d’una reserva natural protegida juntament amb l’illot adjacent d’Es Vedranell. L’espai exigeix molt de respecte per part de qualsevol que s’hi apropi.
Les platges de Sant Josep
Cala d’Hort s’omple ràpid. Si vols seure a menjar peix fresc en un dels seus chiringuitos amb vistes directes a Es Vedrà, hauràs de tenir el cotxe aparcat abans del migdia.
Però tens opcions molt menys transitades. Has de conduir per camins secundaris per arribar a racons com Cala Molí o Cala Codolar. Costa una mica més accedir-hi per terra. A canvi, l’aigua acostuma a estar completament plana i el fons marí és perfecte si portes unes ulleres de busseig. A l’altre extrem del municipi hi ha Platja d’en Bossa. Queda just tocant a la ciutat d’Eivissa i concentra els grans hotels i gairebé tota l’activitat nocturna. Dues realitats completament oposades separades per pocs quilòmetres de carretera.
El parc natural de Ses Salines
Tota aquesta franja sud conté els aiguamolls i estanys salins de Ses Salines. La UNESCO protegeix aquest espai per la seva importància ecològica. Entre el final de l’estiu i la tardor hi ha grups de flamencs que fan parada aquí. Els pots veure caminant per l’aigua molt a prop de les grans muntanyes blanques de sal que s’acumulen als marges.
Lloga una bicicleta. Hi ha camins de terra que passen per dins del bosc i et permeten veure els centenars d’ocells migratoris sense fer fressa. A les hores de més sol la calor fa que la imatge de l’horitzó tremoli una mica quan mires cap a les salines.
Transport i menjar
Necessites llogar un cotxe o una moto. El transport públic només funciona de forma esporàdica per arribar a les cales més apartades. Com que els aparcaments de la costa queden sense places abans de la una del migdia, aprofita l’estona per conduir cap a l’interior.
Al poble de Sant Agustí o al mateix centre de Sant Josep hi trobaràs places petites amb ombra que conserven l’arquitectura d’abans. Asseu-te a la terrassa d’un restaurant local i demana un bullit de peix. També fan borrida de rajada. I el clàssic sofrit pagès. Són plats contundents que et donaran energia de sobres per a la resta de la tarda. Quan s’acosti el vespre torna al litoral. Busca un lloc per sopar prop de l’aigua i espera que el sol desaparegui per darrere d’Es Vedrà.
L’entorn pateix molta pressió. Fes cas dels senyals de protecció, evita posar música alta a les àrees naturals i posa les escombraries al maleter del cotxe fins que trobis un contenidor urbà.