Condueixes deu minuts des de Sant Carles i la carretera s’estreteix. Comença a fer baixada. De sobte veus el mar obert entre els pins i arribes a Es Figueral. Oblida’t dels vídeos de discoteques que tothom penja a Instagram a l’agost perquè aquesta zona de llevant és una altra història. Aquí trobes sorra fosca barrejada amb pedretes i una aigua que a primera hora del matí sembla una piscina.
L’avantatge de les roques al mig
A meitat de la platja hi ha un grup de roques que et talla el pas. Això acaba dividint la cala. La part del mig té un parell de guinguetes i concentra gairebé tota la gent. Però si camines cap a la dreta l’ambient canvia i tens molt més espai per deixar la tovallola. L’aigua no cobreix pràcticament res. Has de caminar uns vint metres cap endins perquè t’arribi a la cintura. I s’escalfa molt ràpid. Si portes canalla petita els pots deixar remenar per la vora sense patir gaire.
Llogar un caiac o buscar ombra
A primera línia veuràs un lloc petit on lloguen taules de pàdel surf. Costa 15 euros l’hora. Valen la pena els caiacs. Remar una estona vorejant els penya-segats cap al nord et dóna una perspectiva diferent de la costa. Si prefereixes quedar-te a la sorra, prepara 22 euros per a un parell d’hamaques de lloguer amb un para-sol descolorit. Jo prefereixo carregar amb el meu. A mitja tarda els pins de la paret de roca projecten una ombra natural molt densa sobre la sorra que va perfecte per fer la migdiada sense torrar-te sota el sol d’estiu.
La parada a Sant Carles
La carretera et fa passar per Sant Carles de Peralta gairebé per força. El poble són quatre carrers al voltant d’una església blanca molt fotogènica. I just a la sortida hi ha Las Dalias. El mercat mític dels vuitanta avui dia és una màquina de fer diners i aparcar et costarà 3 euros al camp de terra del costat que tenen muntat com a pàrquing improvisat. La roba ja no és cap ganga. A l’estiu munten el mercat nocturn els dilluns i dimarts a partir de la tarda. Demana’t una cervesa freda al pati de dalt mentre toquen música en directe abans de tornar cap a l’apartament.
El problema del datàfon (i els arrossos)
Arribar a l’aparcament de terra a les dotze del migdia un 15 d’agost vol dir suar donant voltes darrere d’altres cotxes. Matina. Hi ha espai de sobres si hi vas cap a les deu.
La platja té dutxes i un parell de restaurants on et serveixen el dinar a les taules de fusta mentre t’eixugues el banyador al sol. Els arrossos triguen entre quaranta minuts i una hora llarga. Porta efectiu a sobre. La cobertura en aquesta part de la costa falla bastant i els datàfons dels cambrers tenen el mal costum de penjar-se precisament quan intentes pagar el compte ràpid per marxar.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Photo: Loco2014, via Wikimedia Commons