Sant Antoni arrossega una fama pesada. Penses automàticament en l’oci nocturn i grups de joves cridant. Però la realitat a peu de carrer és bastant diferent. Vaig plantar-m’hi un dimarts de setembre i va resultar ser la base d’operacions més pràctica per recórrer tota la costa de ponent sense arruïnar-te la butxaca.
Això sí, esborra del cap la imatge del poblet eivissenc. Parlem d’asfalt. Trànsit dens i blocs de pisos alts. I té una part bona indiscutible perquè pots anar caminant a comprar aigua o pa a l’Eroski a les nou del vespre quan tornes de la platja absolutament rebentat.
Dormir al centre o buscar els extrems
Pots buscar un llit prop del passeig marítim. Els carrers interiors et deixen a tocar de l’estació d’autobusos i això et salva la vida si vas a peu a tot arreu. El peatge a pagar és acústic. A partir de la mitjanit la gent torna cap als hotels i ressonen pels carrers perquè la insonorització d’aquests edificis construïts als vuitanta és pràcticament nul·la.
Així que mira cap a Caló des Moro. Queda a la part nord. Allà l’ambient canvia i et podràs tirar a l’aigua de la petita cala a les vuit del matí abans que arribin els para-sols de la resta de turistes. La sorra queda literalment sepultada sota les tovalloles cap a quarts d’una a ple agost. Et tocarà matinejar bastant si vols aquell forat bo enganxat a les roques de l’esquerra on no s’acumula tanta alga morta.
El passeig de Ponent i el preu d’una terrassa
Cau la tarda i comença la migració cap al final de la badia per veure caure el sol. Llocs mítics com el Café Mambo són allà mateix on marca el mapa. Seure a les seves cadires de fusta demana molt de pressupost. Un terç de cervesa te’l cobren a 14 euros tranquil·lament depenent de qui estigui punxant música aquella tarda.
La jugada mestra és més simple. Compres una llauna freda al quiosc groc que hi ha just al darrere i baixes a asseure’t a les roques de davant mateix. Veus exactament el mateix sol amagar-se rere l’horitzó sense que cap cambrer et retiri el got buit ràpid perquè alliberis la taula per al següent torn.
Moure’s cap a les cales sense clau de contacte
L’argument definitiu per dormir aquí és el transport públic. L’estació principal cau a dues passes de la famosa rotonda de l’Ou. Agafes directament la línia L11.
Aquest bitllet de 2,90 euros et planta directe a la sorra de Cala Comte. L’aire condicionat d’aquests autocars no dona l’abast als migdies quan hi pugen quaranta persones suades o amb la roba humida de cop. Però fas el trajecte curt i t’estalvies la caminada de càstig des dels aparcaments de terra allunyats on et fan deixar el cotxe privat per la massificació de l’estiu.
I si prefereixes anar per mar, baixa caminant cap al port. Els petits ferris cobreixen rutes diàries fins a Cala Tarida. Van molt lents. De vegades l’operació d’atracar s’allarga una eternitat si hi ha massa vaixells d’esbarjo tallant el pas. T’ho agafes amb calma i evites trepitjar l’asfalt calent mentre veus la línia de la costa des de fora.
Sortir de la ruta de platja
Pots tancar un lloguer d’una moto de 125cc per uns 35 euros en qualsevol local del poble i tirar cap a l’interior sec de l’illa. Santa Agnès de Corona queda molt a prop pujant per una carretera on et creuaràs molts ciclistes al matí. Allà dalt l’escenari canvia de cop. Només hi ha una església blanca i el bar Can Cosmi servint trossos de truita de patates a la terrassa. Zero hotels a la vista.
Si et fa mandra sortir del centre, els dissabtes al matí munten unes quantes parades amb coses d’artesania per si vols fer el xafarder abans d’asseure’t a dinar.
L’hora de tancar la logística
Pensa bé on poses el límit amb la tranquil·litat nocturna. La zona sud de la badia cap a Port des Torrent té urbanitzacions on dormiràs d’una tirada. Això t’obliga a dependre del transport per anar a buscar un restaurant gairebé cada nit. Però el descans compensa bastant.
A l’hora de moure’t lluny, la línia L3 et porta fins a Eivissa ciutat sense ensurts mentre hi hagi sol. A la nit la dinàmica fa un tomb perquè arrenca el servei del Discobús i el perfil de passatger passa a ser exclusivament de grups amb ganes de festa direcció a les grans discoteques de l’autovia.
Acabo amb un apunt ràpid sobre el cotxe de lloguer. Si en portes un assegura’t d’haver pagat per una plaça privada al teu edifici. Intentar col·locar un turisme als carrers propers al passeig marítim a partir de les vuit del vespre és un esport de risc que acaba amb mitja hora de voltes donant cops de volant absurds i la paciència esgotada just a l’hora de sopar.
Recommended experiences
A few bookable experiences related to this topic:
Photo: Joselodos, via Wikimedia Commons