Gairebé tothom que trepitja l’illa vol anar a un mercat hippy. Sobre el paper pinta genial. Però buscar un forat per deixar el cotxe a ple juliol amb una calor que asfixia canvia bastant la perspectiva de la postal idíl·lica que et venien. Alguns llocs tenen peces que valen el que demanen. D’altres són literalment un basar de productes fets en sèrie.
Punta Arabí: el monstre d’Es Canar
Aquest és l’espai més gran que trobaràs. Obre els dimecres i ocupa tot el recinte del club homònim. Deixar el cotxe a l’esplanada exterior de terra et sortirà per uns 4 euros si arribes a partir de les deu. I un cop passes l’entrada principal la quantitat de venedors aclapara. Hi ha coses de tota mena.
La trampa és que gairebé res del que veus als passadissos principals està fet a mà. Veuràs tones de samarretes fluorescents i bosses idèntiques a les que pengen de qualsevol passeig marítim de la Costa Brava. Si tens paciència per esquivar la gentada trobaràs un orfebre al fons d’un passadís esquerre que treballa la plata amb molt de gust. Punta Arabí serveix per fer el turista sense complexos. Demanar una cervesa abans de dinar mentre un grup toca rumba de fons i xafardejar parades una bona estona sense cap intenció de comprar art de debò.
Las Dalias i els dissabtes a Sant Carles
Posa el GPS cap a Sant Carles. Aquí l’ambient canvia de veritat i els venedors sí que dissenyen el que tenen sobre la taula. L’espai s’ha anat ampliant al voltant d’un bar mític de la carretera. S’agraeix moltíssim l’ombra dels pins antics. Això atreu un públic completament diferent i dispara els preus. Les peces de lli i les joies pesades no tenen res a veure amb els productes importats d’altres zones.
Sovint l’artesà seu darrere la parada tallant o polint alguna cosa nova i t’explica com treballa aquell material. Prepara la cartera. Un anell de plata senzill amb una sola pedra et pot buidar 75 euros de cop. A l’estiu organitzen el mercat de nit un parell de cops per setmana. Presentar-se allà quan cau el sol i demanar unes herbes eivissenques amb molt de gel a la barra exterior és la millor jugada per evitar fondre’t de calor al migdia.
Tres opcions més tranquil·les
Les grans esplanades cansen ràpid. Si prefereixes no haver d’obrir-te pas a cops de colze tens el poble de Sant Miquel de Balansat. Els dijous a la tarda hi posen literalment quatre parades a la plaça. La gent hi puja per veure el ball pagès al costat de l’església. Mires com ballen i de pas t’emportes una polsera de corda resistent abans de buscar un lloc per sopar.
Santa Eulària des Riu té el passeig de s’Alamera amb venedors fixos. Hi són gairebé cada dia de juliol i agost. Aquest és el típic carrer on t’atures a mirar una aquarel·la petita mentre vas caminant cap al bar de la cantonada a fer un tallat curt de cafè. Ningú crida per vendre la seva mercaderia.
I per als que no volen sortir d’Eivissa ciutat queda el barri de Sa Marina. A mitja tarda comencen a muntar taules sota les muralles altes de Dalt Vila amb força roba blanca de cotó gruixut. Si et quedes sense efectiu no se t’acudeixi fer servir el caixer blau independent que queda de camí al port. Et cobrarà 3,95 euros de comissió només per donar-te els teus propis bitllets. Porta els diners des de l’hotel i dedica’t a caminar pels carrers de pedra quan tanquin els paradistes.