Platges i racons de Santa Eulària des Riu

Santa Eulària des Riu té les platges més còmodes de l’illa. Sense més. Baixes de l’autobús i en un minut tens els peus a la sorra. Pels carrers de vianants et trobaràs les típiques botigues que et cobren 18 euros per un pot de crema solar perquè te l’has deixat a l’hotel. El passeig marítim és de ciment i completament pla. L’aigua amb prou feines et tapa els genolls quan hi entres. Llavors és normal que l’arenal estigui ple de famílies amb nens petits. Llogar un parell de gandules i el para-sol et sortirà per uns 25 euros al dia. Depèn del tram exacte. I la veritat és que funciona. Tot està net.

A l’extrem sud de la platja principal veuràs la desembocadura. Tècnicament estem davant de l’únic riu de totes les Illes Balears. La realitat baixa una mica les expectatives. Bona part de l’any només és un fil d’aigua enfangada on quatre ànecs busquen menjar. Només agafa força de debò quan cau una d’aquelles tempestes d’hivern que inunden la meitat dels carrers. Però el passeig fluvial val la pena. Demana’t una canya ben freda a qualsevol terrassa cap a les set de la tarda i simplement mira com va caient el sol.

Si mires amunt des d’aquí localitzaràs ràpidament el Puig de Missa. Aquesta església blanca del segle XVI domina la part alta. La van plantar allà dalt per veure venir els pirates a temps. Pujar a peu pels carrers empedrats a les tres de la tarda a ple juliol és una pèssima idea. Jo ho he fet i arribes xop de suor. Les vistes des del porxo compensen la fatiga de sobres. Fes-ho al matí.

Si t’allunyes de l’asfalt i camines cap al nord seguint la línia de la costa arribaràs a S’Argamassa. Aquí el terreny canvia de cop. Es torna molt més rocós. T’ensopegaràs amb les restes d’un aqüeducte romà plantat gairebé a sobre de la sorra. Una mica més endavant hi ha la cala es Niu Blau, que sempre acaba sent el meu racó preferit perquè els pins creixen tan a prop de l’aigua que pots lligar la tovallola a les arrels mateix si et fa mandra portar el para-sol. Porta unes ulleres de bussejar. El fons està ple de peixos.

Com arribar i on deixar el cotxe

Els dimecres al matí el mercat de Punta Arabí converteix la zona d’Es Canar en una trampa de trànsit. Moure’s per Santa Eulària la resta de la setmana sol ser bastant fàcil. L’autobús L13 et porta des d’Eivissa ciutat per 2,10 euros exactes. Pagues directament al conductor. És la decisió més intel·ligent si no vols conduir.

Si apareixes amb un cotxe de lloguer a l’agost ni intentis aparcar al carrer prop de la platja. No hi ha lloc. Veuràs un pàrquing soterrat just al darrere de l’Ajuntament. Et deixaran tres euros per cada hora però t’estalvies quaranta minuts de donar voltes inútils sota el sol consumint benzina.

Així que si pots triar, els mesos de maig i octubre guanyen per golejada. L’illa sencera respira. L’aigua del mar encara aguanta a una temperatura perfecta per banyar-se. En ple estiu la història canvia i hauràs de clavar el para-sol abans de les deu del matí per agafar primera línia. O pots rendir-te a l’evidència. Queda’t a la platja del centre. Seu a qualsevol xiringuito del passeig i demana una ració de calamars mentre decideixes si avui val la pena moure el cotxe o millor et quedes allà fins a l’hora de sopar.